Col·legi Oficial de Metges d'Andorra

El COL·LEGI OFICIAL DE METGES D’ANDORRA (COMA) és una corporació professional de dret públic, amb personalitat i capacitat plena, que agrupa els professionals de la medicina i que es regeix pels presents Estatuts i per les disposicions legals vigents.

El Col·legi té l’objectiu de vetllar pel bon exercici de la professió mèdica. Les seves funcions són:

a. Procurar que, en l’exercici de la professió, els col·legiats gaudeixin de la llibertat, de la consideració i de les garanties que mereixen, que són inherents a l’exercici de la medicina.

b. Exercir la funció disciplinària i imposar, si s’escau, les sancions que corresponguin, de conformitat amb les previsions de la Llei, del Codi Deontològic i d’aquests Estatuts.

c. Defensar la professió contra qualsevol forma d’intrusisme i, amb aquesta finalitat, adoptar totes les mesures que siguin pertinents.

d. Col·laborar amb les autoritats sanitàries i assessorar-les quan així ho interessin.

e. Resoldre les demandes de col·legiació.

f. Vetllar per a que tots els col·legiats col·laborin en els programes nacionals de salut i promoure el desenvolupament de la formació permanent dels col·legiats.

g. Mantenir i afermar els sentiments de solidaritat entre els metges i les bones relacions entre aquests i el sistema sanitari del país.

h. Fomentar el progrés i el perfeccionament de les ciències mèdiques.

i. Realitzar totes les altres funcions que li atribueixi la Llei o que li siguin inherents en relació amb la professió, amb el Col·legi en general o amb els col·legiats en particular, així com totes aquelles que, essent d’interès per la sanitat, li puguin ser atribuïdes o delegades per l’Administració.

El domicili del Col·legi es fixa a Andorra la Vella, carrer Sant Salvador 10, 2ón pis porta 5, Edifici Plaza. Aquest domicili, podrà ser traslladat a qualsevol altre indret del Principat d’Andorra per acord de l’Assemblea General, que es pot adoptar en assemblea ordinària.

La qualitat de col·legiat comporta la plena adhesió i subjecció als presents Estatuts, així com als acords de l’Assemblea General i de la Junta de Govern adoptats vàlidament.

1) Per poder exercir la professió de metge a Andorra és obligatòria la col·legiació al Col·legi Oficial de Metges d’Andorra.

2) Abans de sol·licitar a l’Administració l’autorització per l’exercici de la professió, l’interessat ha de presentar a la Junta de Govern del Col·legi la sol·licitud a la qual es refereix l’article 6 i ha d’obtenir un informe previ favorable.

3) La Junta de Govern lliura l’informe favorable, o bé el denega motivadament, dins un termini de quinze dies des de l’entrada de la sol·licitud. Contra la decisió de denegació, l’interessat pot interposar un recurs de reposició davant la mateixa Junta dins el termini de tretze dies hàbils comptats des de l’endemà de la notificació. La Junta de Govern ha de resoldre durant els dos mesos següents a la data de presentació del recurs.

4) Quan s’hagi presentat la sol·licitud a l’Administració (amb l’informe favorable col·legial) i obtingut l’autorització d’exercici de la professió, la Junta de Govern dóna l’alta definitiva al col·legiat i li lliura la tarja acreditativa.

1) Per ser membre del Col·legi, l’interessat ha de reunir les condicions necessàries de conformitat amb les disposicions legals vigents. A la sol·licitud escrita d’ingrés, adreçada a la Junta de Govern, l’interessat ha d’adjuntar-hi els documents acreditatius dels requisits legals i indicar si la fa en qualitat de:

a. Metge en exercici lliberal.

b. Metge en exercici lliberal amb acreditació exclusivament hospitalària.

c. Metge en exercici contractual.

2) El metge que vulgui exercir la professió de forma lliberal ha d’indicar l’adreça del seu consultori. La resta ha de presentar una còpia del contracte de treball. La substitució d’un metge col·legiat tindrà caràcter contractual.

3) Si es tracta d’una col·legiació «sense exercici de la professió», l’interessat ho indicarà així en la seva demanda i, llevat que tingui motius per denegar-la, la Junta de Govern el donarà d’alta tot seguit en la qualitat corresponent i li lliurarà l’acreditació.

1) El Col·legi donarà de baixa als col·legiats:

a. Per voluntat pròpia, manifestada per escrit a la Junta del Col·legi.

b. Per expulsió adoptada degudament i de conformitat amb les normes sancionadores
establertes en el Codi Deontològic.

c. Per la pèrdua d’alguna de les condicions de col·legiació o per deixar de pagar dues
quotes col·legials de forma injustificada.

2) La baixa del Col·legi comporta la incapacitat per exercir la professió de metge a Andorra. El Col·legi notifica a l’Administració tota inhabilitació professional que sigui conseqüència de sanció, especificant-ne el motiu.

3) En cas de baixa col·legial per la causa enumerada en el punt c) del primer apartat d’aquest article, l’interessat pot interposar un recurs de reposició contra la decisió de la Junta de Govern davant la mateixa Junta de Govern en els mateixos terminis i condicions previstos en l’apartat 3 de l’article 5.

Tots els col·legiats gaudeixen dels drets establerts en aquests Estatuts i han de complir les obligacions que se’n deriven, així com allò que preveuen els reglaments interns degudament aprovats per l’Assemblea General i, específicament, s’obliguen a:

a. Participar activament a les comissions de les quals formin part i, si és el cas, a
representar dignament el Col·legi.

b. Regir llur conducta professional i personal de conformitat amb el Codi Deontològic.

c. Pagar puntualment les quotes ordinàries i les de caràcter extraordinari que fixi
l’Assemblea General.

1) Els col·legiats en exercici tenen el deure de cobrir els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de la professió mitjançant la contractació d’una assegurança. Estan exceptuats d’aquest deure els col·legiats que exerceixen exclusivament com a assalariats d’una Administració pública, en què aquesta se subroga en el deure d’assegurança per disposició legal.

2) Per facilitar als col·legiats el compliment de la seva obligació d’assegurança, el Col·legi negocia i acorda amb una companyia d’assegurances les condicions d’una pòlissa-tipus a la que es poden adherir els col·legiats. Els col·legiats són lliures de contractar ampliacions de les garanties de la pòlissa-tipus, i també de contractar la seva assegurança amb qualsevol altra companyia de solvència notòria, a condició que els riscos coberts i les garanties pactades siguin, pel cap baix, equivalents a les de la pòlissa-tipus.

3) El Col·legi verifica el compliment de l’obligació d’assegurança per part de tots els col·legiats en exercici. Amb aquesta finalitat, els col·legiats estan obligats a lliurar al Col·legi una còpia de la seva pòlissa d’assegurances vigent i de les seves modificacions, i a facilitar-li també còpia dels rebuts periòdics que vagin abonant, a fi de justificar-ne permanentment la vigència. Els col·legiats poden delegar en la companyia asseguradora el compliment d’aquesta obligació d’informació, si la companyia ho accepta expressament, notificant-ho a la Junta de Govern.

L’Assemblea General és l’òrgan suprem i sobirà de l’entitat, és integrada per tots els col·legiats de ple dret, exercents i no exercents; adopta acords en l’àmbit de la seva competència i controla l’activitat de la Junta de Govern. Les Assemblees Generals poden ser ordinàries i extraordinàries. Els seus debats i acords es consignen en el Llibre d’Actes i cada acta la signen el Secretari i el President.

L’Assemblea General Ordinària es reuneix un cop cada any, durant el primer trimestre. L’Assemblea General Extraordinària es reuneix sempre que la convoqui el President, per acord de la Junta de Govern o per decisió pròpia, i també encara a petició escrita d’almenys una cinquena part dels col·legiats.

Les Assemblees Generals es convoquen per carta tramesa als col·legiats, amb inclusió de l’ordre del dia, amb una anticipació mínima de quinze dies per l’Assemblea Ordinària i de vuit dies per l’Assemblea Extraordinària.

1) L’Assemblea General Ordinària ha de tractar necessàriament els següents afers:

a. Elecció dels membres de la Junta de Govern, els anys que correspongui.

b. Aprovació o censura de la memòria d’activitats.

c. Aprovació o censura dels comptes.

d. Aprovació del pressupost per a l’exercici corrent, en el cas que no hagi estat aprovat amb anterioritat en Assemblea Extraordinària.

e. Deliberació i decisió sobre els programes d’activitats.

f. Fixació de les quotes ordinàries i, en el seu cas, extraordinàries.

2) L’Assemblea General Extraordinària delibera i decideix sobre tots aquells afers, previstos en l’ordre del dia, que no estiguin expressament inclosos en les facultats de l’Assemblea General Ordinària.

3) La modificació dels estatuts del Col·legi s’ha d’acordar en Assemblea General Extraordinària, especialment convocada a aquest efecte, excepte l’acord de canvi de domicili, que es pot aprovar en assemblea ordinària. Les modificacions aprovades s’han de trametre al Govern perquè en qualifiqui l’adequació a la legalitat, en disposi la inscripció en la secció corresponent del Registre de Professionals Liberals, Col·legis i Associacions Professionals i n’ordeni la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

1) Per a poder prendre acords vàlids en les Assemblees Generals en primera convocatòria, es requereix l’assistència dels dos terços dels col·legiats. Si no s’assoleix aquest nombre, se celebra mitja hora més tard en segona convocatòria, sigui quin sigui el nombre de col·legiats assistents. Els acords es prenen per majoria de vots presents o degudament representats per escrit.

2) En tot cas, és necessari el vot favorable dels dos terços dels col·legiats presents o representats per poder adoptar qualsevol acord relatiu a la modificació dels presents Estatuts, a l’adquisició de béns immobles o a la dissolució del Col·legi.

1) Els col·legiats en exercici gaudeixen de veu i vot en totes les Assemblees, qualsevol que sigui la matèria de deliberació. Els col·legiats sense exercici gaudeixen de veu i vot en les deliberacions que no afectin directament a l’exercici de la professió.

2) Habitualment, les votacions són orals, però hauran de ser secretes si ho demana un 10 per cent dels assistents.

3) Les delegacions de vot s’han d’atorgar per escrit, signat pel delegant. El Col·legi posa a disposició dels col·legiats un imprès amb aquesta finalitat.

1) La Junta de Govern es composa de cinc membres: un President, un Secretari, un Tresorer i dos vocals, tots els quals són elegits per sufragi universal, lliure, directe i secret, d’acord amb el procediment previst a l’article següent, per un mandat de tres anys. El president només pot ser reelegit una sola vegada consecutiva.

2) Els membres de la Junta de Govern han de ser necessàriament col·legiats en exercici. El President i tots els membres de la Junta han d’acreditar, com a mínim, tres anys d’exercici continuat de la professió a Andorra abans de llur elecció i durant els quals no hagin estat objecte de cap sanció disciplinària per infracció molt greu o greu.

1) La Junta de Govern es elegida per l’Assemblea General, en sessió ordinària o extraordinària convocada a tal efecte, i d’acord amb les normes següents:

a. Són electors tots els membres del Col·legi que estiguin d’alta en la data de convocatòria de l’Assemblea General en què s’han de celebrar les eleccions.

b. Les candidatures es poden presentar a partir de la data de la convocatòria de l’Assemblea General i fins a 48 hores abans de la seva celebració, per escrit adreçat a la Junta de Govern.

c. Les candidatures s’han de presentar completes, és a dir, amb tants noms com càrrecs a proveir, indicant, qui és el candidat per a cada càrrec, i han d’anar signades per tots els seus membres.

d. La Junta ha de verificar que les candidatures presentades reuneixen les condicions previstes en el present capítol. En cas que observi alguna irregularitat, ha d’assenyalar-ho al primer signant, i concedir-li un termini de 24 hores per a esmenar-la.

e. Cada candidatura pot designar un interventor, que té dret a participar en els actes de preparació del procés electoral, així com a la votació i a l’escrutini, i fer constar per escrit totes les observacions que consideri pertinents.

f. Les paperetes es voten senceres, sense possibilitat de canviar-hi ni de tatxar-hi noms.

g. La votació és secreta. La Junta ha de vetllar perquè es donin les condicions que garanteixin el secret del vot.

h. En el cas de no haver-se presentat més que una candidatura, aquesta és proclamada electa sense necessitat de votació.

i. En el cas que no es presenti cap candidatura, la Junta de Govern farà una proposta que presentarà a l’Assemblea el dia assenyalat per a l’elecció.

2) L’Assemblea General pot aprovar un reglament electoral, que en tot cas ha de respectar els principis bàsics establerts en els presents Estatuts.

1) La Junta de Govern es reuneix, almenys, una vegada cada trimestre i sempre que la convoqui el President, sigui per iniciativa pròpia o a petició de qualsevol dels membres.

2) Per tal de prendre acords vàlids, cal l’assistència d’almenys quatre dels seus membres. Els acords es prenen per majoria.

3) De cada reunió de la Junta de Govern se’n aixeca una acta, en la que hi ha de constar la data, el lloc i l’hora de celebració, la identitat dels membres presents, el contingut dels acords adoptats i el resultat de les votacions. Si algun membre ho demana expressament, s’hi faran constar també les seves manifestacions, i el sentit del seu vot. L’acta es pot aprovar al final de la reunió o bé amb posterioritat, segons el procediment que aprovi la pròpia Junta. Una volta aprovades, les actes seran relligades per ordre cronològic, per a formar els llibres d’actes, que seran arxivats i custodiats pel Secretari.

Són funcions de la Junta de Govern:

a. Convocar les Assemblees Generals i establir-ne l’ordre del dia.

b. Resoldre sobre l’admissió de nous col·legiats.

c. Nomenar els representants del Col·legi en tots els organismes, públics o privats, en els quals estigui prevista la seva presència.

d. Emetre informes a petició de les autoritats sanitàries, judicials i altres organismes públics.

e. Vetllar perquè tots els col·legiats observin una conducta professional i deontològica adequades en relació amb tots els organismes, els companys i els pacients.

f. Impedir l’exercici professional a les persones que no compleixin els requisits exigits per la legislació vigent i portar a terme, en el seu cas, les accions legals que siguin necessàries.

g. Defensar als col·legiats en l’exercici de la professió, vetllar per la salvaguarda dels seus drets i vigilar el compliment de les obligacions establertes en els presents Estatuts i en els reglaments interns.

h. Promoure iniciatives davant les autoritats en tot allò que estimi beneficiós pels interessos del col·lectiu i per la millora de l’exercici professional.

i. Proposar a l’Assemblea General els imports de les quotes anyals ordinàries, d’admissió i extraordinàries, que hagin d’abonar els col·legiats.

j. Cobrar, pagar i administrar els fons. Preparar els pressupostos, passar comptes anyals i presentar la memòria. Fer propostes d’inversió a l’Assemblea General. Contractar i acomiadar empleats i, en general, dur a terme totes les tasques burocràtiques i administratives.

El President ostenta la representació unitària del Col·legi davant totes les autoritats, entitats i corporacions. Presideix la Junta de Govern, les Assemblees Generals i totes les comissions i ponències a les quals assisteix. Dirigeix els debats i el seu vot pot dirimir els empats. Exerceix les funcions de vigilància pel compliment dels presents Estatuts i de les finalitats i els objectius del Col·legi.

En els supòsits d’absència o de malaltia del President, la representació col·legial recau en el Secretari. El Tresorer i el Secretari se substitueixen mútuament.

Els documents de tresoreria són signats conjuntament pel President i pel Tresorer. Pertoca a aquest darrer portar els llibres de comptes i presentar a la Junta de Govern els estats comptables i els projectes de pressupost.

El Secretari s’encarrega dels serveis administratius del Col·legi, els empleats, els llibres, els arxius i el segell. Tramita totes les sol·licituds i les comunicacions rebudes i les trasllada a qui procedeixi. Redacta les actes de la Junta de Govern i de les Assemblees Generals i en lliura les corresponents certificacions amb el vist i plau del President. També porta el registre dels col·legiats.

1) L’assistència a les reunions de la Junta de Govern és preceptiva per als seus membres. La falta no justificada a tres reunions consecutives o sis no consecutives en el període de dos anys és causa de destitució, que és acordada per la Junta de Govern, prèvia audiència del membre de què es tracti.

2) Destituït un membre de la Junta de Govern, la pròpia Junta procedirà a completar-se designant un altre membre per a reemplaçar el que ha causat baixa. Aquest procediment només es podrà utilitzar una vegada al llarg del tot el mandat, i per a cobrir una única baixa; si dins del mateix mandat s’hagués de reemplaçar més d’un membre de la Junta simultàniament, o se’n hagués de reemplaçar algun altre després d’un primer reemplaçament, llavors caldrà convocar una Assemblea Extraordinària per realitzar l’elecció d membre o membres que s’haguessin de reemplaçar, d’acord amb el procediment previst a l’article 19. El mandat del membre o membres així elegits cessarà al mateix temps que el de la resta de la Junta.

1) En qualsevol moment, un 20% de membres del Col·legi pot formular una moció de censura contra la Junta de Govern. Aquesta moció té per objecte la revocació de la Junta abans que finalitzi el seu mandat, i es tramitarà mitjançant la convocatòria d’una assemblea general extraordinària. Per tal que la moció de censura prosperi, cal que resulti aprovada per majoria absoluta dels col·legiats que hi assisteixin.

2) Si la moció de censura prospera, la Junta de Govern queda immediatament rellevada del seu càrrec. La mateixa Assemblea General que l’ha votat ha de designar una comissió gestora, composta per entre dos i quatre membres, que es farà càrrec provisionalment de la gestió del Col·legi, assumint col·legiadament les competències de la Junta i dels seus càrrecs, i que ha de proveir el necessari perquè se celebrin unes noves eleccions en el termini màxim de dos mesos.

1. La Junta de Govern pot designar comissions de treball per a temes concrets, en la forma i amb la composició que cregui oportunes. El treball d’aquestes comissions haurà de ser sotmès a la Junta de Govern, que decidirà quan es tracti de matèries de la seva competència, o bé les sotmetrà a l’Assemblea General quan escaigui.

2. La Junta de Govern pot també delegar algunes de les seves funcions en comissions designades amb aquesta precisa finalitat, de les que ha de formar part, necessàriament, un dels membres de la Junta. Quan hi hagués més voluntaris que llocs disponibles per a treballar en una d’aquestes comissions, la selecció dels membres es realitzarà amb publicitat i concurrència entre tots els membres del Col·legi, i a través d’un procediment que asseguri la selecció dels candidats o candidates més aptes per a la finalitat de què es tracti.

El Col·legi Oficial de Metges d’Andorra es dissoldrà per acord de l’Assemblea General Extraordinària convocada expressament a aquest efecte. La decisió de dissolució requereix el vot favorable dels dos terços del total dels col·legiats. Es dissoldrà també per les altres causes legalment previstes i, en tots els casos, d’acord amb el procediment previst per la Llei.

Quan s’hagi acordat la dissolució es procedirà a la liquidació. L’Assemblea General nomena una Comissió Liquidadora, composta per no menys de tres membres, la qual farà efectius els cobraments, els pagaments i realitzarà els béns i drets col·legials. Si en resultés producte sobrer, serà destinat a les finalitats benèfiques i socials que hagi acordat l’Assemblea General en el moment de decidir la dissolució.

La condició de col·legiat no comporta cap responsabilitat personal envers tercers per deutes contrets pel Col·legi. Tampoc no tenen responsabilitat els membres de la Junta de Govern, sempre que llur actuació hagi estat conforme a les exigències de la llei i dels presents Estatuts.

Sense perjudici de les responsabilitats civil i penal en les que puguin incórrer, els col·legiats estan subjectes a responsabilitat disciplinària.

El Col·legi té competència disciplinària per sancionar als col·legiats, de conformitat amb aquest títol, per les accions o omissions que, en l’exercici o amb motiu de la professió, constitueixin una infracció de les disposicions de la Llei d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals i les normes específiques que regulen l’exercici de la medecina; dels presents Estatuts, o del Codi Deontològic. En cas que els fets puguin ser constitutius de delicte, el Col·legi els posarà en coneixement de les autoritats judicials i s’abstindrà d’actuar fins que no recaigui una resolució judicial definitiva.

1) El Col·legi exercita la seva funció disciplinària a través de la Comissió Disciplinària.

2) La Comissió Disciplinària es constitueix amb caràcter “ad hoc” per a cada expedient, i està formada per cinc membres, resultants d’una insaculació que fa la Junta de Govern d’entre els restants col·legiats en actiu. D’aquesta insaculació s’han d’excloure els col·legiats que exerceixin càrrec públics. En cas que hi hagués abstencions o recusacions, la Comissió Disciplinària es completarà de la mateixa manera.

3) La Comissió Disciplinària és presidida pel membre de més edat.

1) El procediment disciplinari s’incoa per acord de la Junta de Govern, ja sigui d’ofici, en prendre aquesta coneixement de fets que poden ésser constitutius d’infracció, o com a conseqüència d’una queixa.

2) A efectes del procediment disciplinari, es considera queixa l’acte pel qual qualsevol persona posa en coneixement del Col·legi l’existència d’un determinat fet que pogués constituir una infracció d’un col·legiat.

3) La queixa s’ha de presentar per escrit, signat pel seu autor, ha d’expressar la identitat de la persona o les persones que la formulen, el relat dels fets que poguessin constituir la infracció i la data de la seva comissió i, sempre que sigui possible, la identificació dels presumptes responsables i els mitjans de prova que acreditin els fets denunciats. En cap cas no es consideraran queixa els escrits anònims. Les queixes verbals s’han de ratificar per escrit, abans d’iniciar-ne la tramitació.

1) Les sancions les imposa la Comissió Disciplinària per resolució motivada, després d’haver obert un expedient en un procediment sancionador.

2) Qualsevol membre del Col·legi que estigui subjecte a un expedient sancionador té els drets següents:

a) Dret a la presumpció d’innocència.

b) Dret a ser informat dels fets que se li imputen, de la infracció o infraccions que puguin constituir, de les sancions que puguin ser imposades, i de la identitat de la persona que actuarà com a instructor/a.

c) Dret a ésser escoltat i a proposar proves.

En rebre una queixa, i abans de prendre cap decisió al respecte, el Secretari del Col·legi la trasllada al col·legiat interessat per tal que aquest pugui fer les seves al·legacions dins d’un termini de quinze dies. Un cop rebudes aquestes al·legacions o quan s’hagi esgotat el termini, sens perjudici de poder demanar a les parts informació complementària dins d’un segon termini de quinze dies, la Junta de Govern adopta la decisió d’obrir un expedient disciplinari o bé d’arxivar la queixa i la notifica a les parts, indicant que contra la decisió d’arxiu es pot formular recurs de reposició en el termini de tretze dies hàbils.

Si la Junta de Govern acorda l’obertura del procediment disciplinari nomena, entre els seus membres, un col·legiat instructor; notifica l’acord d’obertura de l’expedient i la designació d’instructor a la persona expedientada, i procedeix a designar una Comissió Disciplinària.

1) En rebre trasllat de l’expedient, i a la vista dels documents que conté, l’instructor redacta un plec de càrrecs, en el que ha de figurar l’exposició dels fets imputats, la referència de les disposicions que considera que han estat infringides, i la proposta de sanció a imposar. Si ho creu necessari, pot acordar abans l’obertura d’un període de prova.

2) El plec de càrrecs s’ha de notificar a les persones interessades, tot concedint-les un termini de 15 dies per examinar l’expedient i per al·legar tot allò que estimin pertinent.

3) Un cop contestat el plec de càrrecs, o transcorregut el termini per a fer-ho, l’instructor ha de confirmar o revocar la proposta de sanció i trametre-la a la Comissió Disciplinària, juntament amb totes les peces que componen l’expedient. També pot modificar la proposta de sanció però, en aquest cas, ha de redactar un nou plec de càrrecs i donar-ne trasllat als interessats per un nou termini de 8 dies, per a al·legacions.

4) L’Assemblea General pot aprovar un reglament disciplinari, que ha de respectar els principis bàsics establerts en aquests Estatuts. En tot cas, s’apliquen supletòriament les normes administratives vigents en matèria de procediment sancionador.

1) Una volta rebut l’expedient amb la proposta de sanció, la Comissió Disciplinària ha de dictar una resolució en el termini d’un mes. Si la resolució comporta la imposició d’una sanció s’ha d’adoptar per majoria absoluta dels seus membres.

2) Adoptada la resolució, la Comissió Disciplinària la tramet, junt amb l’expedient, al Secretari del Col·legi, que s’encarrega de notificar-la als interessats.

Contra les resolucions de la Comissió Disciplinària, els interessats hi poden interposar recurs davant de la mateixa Comissió Disciplinària, en el termini de 13 dies hàbils a comptar de l’endemà de la data de notificació i, posteriorment recurs jurisdiccional, en els terminis i condicions previstos per la Llei d d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals.

Les sancions disciplinàries es fan constar a l’expedient personal del col·legiat sancionat. La Junta de Govern donarà testimoni a les autoritats sanitàries de totes les sancions disciplinàries fermes.

1) Són infraccions professionals aquelles actuacions professionals dels col·legiats que no compleixen les previsions establertes en la Llei d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals i en les normes específiques que regulen l’exercici de la professió de metge, inclòs el Codi Deontològic del Col·legi Oficial de Metges d’Andorra.

2) Són infraccions col·legials aquelles actuacions dels col·legiats en les seves relacions amb el Col·legi o amb els altres col·legiats que no compleixen les previsions establertes en la Llei d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals o en els presents Estatuts.

3) Les infraccions professionals i col·legials es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Constitueixen infraccions professionals molt greus:

a) L’exercici de la professió sense disposar del títol professional habilitant degudament reconegut pel Govern.

b) L’incompliment dels deures professionals, quan d’això en resulti un perjudici greu per a les persones que hagin contractat el servei del professional.

c) La vulneració del secret professional.

d) L’exercici de la professió en un supòsit d’inhabilitació professional, o per part de qui incompleixi un supòsit d’incompatibilitat o de prohibició d’exercir al Principat dictada per l’autoritat competent.

e) La condemna ferma per delicte dolós, en qualsevol grau de participació, que es produeixi com a conseqüència de l’exercici de la professió. f) L’exercici de la professió sense haver estat col·legiat com a exercent. g) La comissió de dues infraccions greus en el termini d’un any.

2) Constitueixen infraccions col·legials molt greus:

a) L’incompliment d’obligacions establertes per les lleis que regulen l’exercici de la professió o pels presents Estatuts, quan ocasioni un perjudici greu al Col·legi o a tercers.

b) La comissió de dues infraccions col·legials greus en el termini d’un any.

1) Constitueixen infraccions professionals greus:

a) La vulneració de les normes essencials de l’exercici i la deontologia professionals.

b) L’incompliment dels deures professionals, quan d’això en resulti un perjudici per a les persones que hagin contractat el servei del professional.

c) L’incompliment de l’obligació que tenen els membres del col·legi de comunicar els supòsits d’intrusisme professional dels quals en siguin coneixedors.

d) L’incompliment del deure d’assegurança.

e) L’incompliment dels deures de prestació obligatòria previstos per Llei o Reglament del Govern, després d’haver-ne estat degudament requerit, llevat d’acreditació de causa justificada que faci impossible la prestació del servei.

f) Els actes que tinguin la consideració de competència deslleial.

g) La comissió de dues infraccions professionals lleus en el termini de sis mesos.

2) Constitueixen infraccions col·legials greus:

a) L’incompliment d’acords o decisions adoptats pels òrgans del col·legi sobre matèries relatives a l’exercici de la professió.

b) La realització d’actes que impedeixin o alterin el funcionament normal del col·legi o dels seus òrgans.

c) L’ofensa o la desconsideració envers altres professionals col·legiats en el mateix col·legi, o envers els membres dels òrgans de govern del col·legi.

d) La comissió de dues infraccions col·legials lleus en el termini de sis mesos.

1) Constitueix infracció professional lleu la vulneració de qualsevol disposició que reguli l’activitat professional, sempre que no sigui constitutiva d’infracció greu o molt greu.

2) Constitueixen infraccions col·legials lleus:

a) Les conductes tipificades com a infracció col·legial greu, quan no revesteixin l’entitat suficient per a ésser sancionades com a tals.

b) La infracció de qualsevol norma dels presents estatuts que no constitueixi infracció molt greu o greu.

1) Les infraccions professionals molt greus poden ser objecte de les sancions següents:

a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a cinc anys.

b) Multa de quantitat no inferior a 5.000 euros i no superior a 50.000 euros.

2. Les infraccions professionals greus poden ser objecte de les sancions següents:

a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a un any.

b) Multa de quantitat no inferior a 1.000 euros i no superior a 5.000 euros.

3. Les infraccions professionals lleus poden ser objecte de les sancions següents:

a) Amonestació.

b) Multa de quantitat no superior a 1.000 euros.

4. Disposicions comunes a les anteriors sancions:

a) En el cas d’infraccions professionals molt greus i greus també es pot imposar com a sanció complementària l’obligació de realitzar activitats de formació professional o deontològica, quan la infracció s’hagi produït a causa de l’incompliment de deures que afectin l’exercici o la deontologia professionals.

b) Si qui ha comès la infracció n’ha obtingut un guany econòmic, la sanció de multa es pot ampliar fins a l’import del profit obtingut.

5. Les infraccions col·legials molt greus són sancionades amb multa de quantitat no inferior a 5.000 euros i no superior a 50.000 euros.

6. Les infraccions col·legials greus són sancionades amb multa de quantitat no inferior a 1.000 euros i no superior a 5.000 euros.

7. Les infraccions col·legials lleus poden ser sancionades amb amonestació i/o amb multa de quantitat no superior a 1.000 euros.

8. La sancions només són executives quan la resolució que les imposa sigui ferma, per no ser susceptible de recurs administratiu o jurisdiccional.

Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorren en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts per a la potestat sancionadora en la legislació vigent i, molt especialment, els següents:

a) Intencionalitat.

b) Perjudici causat.

c) Repercussió social.

d) Quantia del benefici obtingut.

e) Reiteració o reincidència.

1) Les infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de sis mesos. Aquests terminis es computen a partir de la data del fet causant.

2) És causa d’interrupció de la prescripció l’inici, amb coneixement de l’interessat, del procediment sancionador. La interrupció deixa de tenir efecte si l’expedient sancionador ha estat aturat durant un mes per causa no imputable al presumpte infractor.

3) Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les sancions per faltes greus al cap de dos anys i les sancions per faltes lleus al cap de sis mesos. Les sancions que donin lloc a una inhabilitació per un període superior als quatre anys prescriuen un cop transcorregut el termini pel qual va ser imposada la sanció.

4) Els terminis de prescripció de les sancions comencen a comptar-se a partir del dia següent en què esdevingui ferma la resolució que les imposa. La prescripció queda interrompuda per l’inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d’execució. La interrupció deixa de tenir efecte si el procediment d’execució resta aturat durant més de sis mesos per causa no imputable a l’infractor.